Calp és una de les poblacions més animades del litoral de la Costa Blanca alacantina, potser pel nom i varietat de festes que es celebren al llarg de l’any.

Les falles no hi podien mancar. El 19 de Març, festa de Sant Josep, es cremen amb fragor els diferents monuments satírics i en clau de humor, que durant alguns dies han dirigit amb la seua presencia la Plaça de la Constitució. Els ninots es cremen donant-hi pas a la primavera i acomiadant a l’hivern. Diverses activitats completen la festa; ofrena de flors, cercaviles, paella gegant, revetlles...

En Juliol, les festes del Carme; aleshores els marins calpins fan processo pel port a la Verge, li fan ofrenes de flors i realitzen un emotiu homenatge a tots aquells homes que en la seua tasca marinera mai tornaren. Un mes abans, en Juny, les fogueres, són festes de Sant Joan. A l'ermita de La Cometa, hi han vaquilles, focs d'artificis i menjars populars.

Casc Antic: Església

La important colònia alemanya de Calp, la més nombrosa de les comunitats turístiques de la ciutat, ens ha aportat els seus propis carnestoltes a aquest nodrit calendari festiu. Residents a la nostra ciutat, mantenen encara les seues tradicions, convidant a calpins i visitants a gaudir dels seus jorns de diversió. Data aquesta festa des de 1982, afegint-se un any més tard, un participació nombrosa d’agrupacions carnavalesques, moltes procedents de diferents ciutats d’Alemanya. Balls, disfresses, música tradicional alemanya, cervesa i una joia desbordant inunden de nou els carrers de Calp.

Les Festes d’Estiu, es troben dedicades a la Verge de les Neus. Són aquestes unes festes populars que es celebren a principis d’Agost des de fa segles. Tots els 4 d’Agost, comencen amb ventam de campanes i trets de coets, iniciant-se en aqueix instant en tota la població la joia i el divertiment. La banda de música i els tradicionals Dolçaina i Tabalet, recorren els carrers, sonen en les seues notes pas-dobles i danses. Els veïns llueixen els seus millors vestits, ofrenen amb flors a la Verge, llancen masclets al mig dia i castells de focs artificials per la nit. De nou la pólvora, imprescindible en tota la costa mediterrània, fa el seu acte de presència. La Plaça de Colón, el Carrer del Mar... s’omplen de visitants a les revetlles i espectacles, altres presencien davant la algaravía del públic al pas de la Gran Cavalcada, després bous i vaquilles es fan els amos d’alguns carrers, perseguint als joves, així des de fa dos segles. 

El mes d’ Octubre: La Festa de la Cervesa i els Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de la Suor patró de la Vila des de 1682, encara que la presència de festes de Moros i Cristians és molt més recent, però sense restar-li importància. Prova d’això són els nombrosos membres amb que omplin les comparses o “filaes”: "Almogàvers", "Almoràvits", "Berberiscs", "Califach", "Contrabandistes", "Creuats", "Marins Corsaris" "Mascarats", "Moriscos", "Mossàrabs", "Templaris" i "Tuaregs".Es "El Desembarc" moro i la desfilada de Moros i Cristians allò més espectacular, succeint això a la vora de la Platja de l’Arenal. Allí es lluita any rere any una simbòlica guerra que guanyen els cristians davant la invasió mora. Foc d’arcabús, que es reprès a la nit dins de l’acte d’”El Parlament”. De nou l’olor a pólvora. Després la impressionant i acolorida desfilada de les distintes “filaes” quan fan la seua Desfilada per la ciutat els Moros i Cristians. Música amb ritmes diferents para cadascun d’ells, paso-dobles valencians per als Cristians, i sorollosos timbals per als Moros. Tot seguit els "castells" de focs d’artifici i "els masclets", les revetlles i espectacles i la diversió en les "Kàbiles", punt de reunió de les "filaes".