Pensaments d'estiu Pere Tur i Sala

Parlem d'ecologia. Estava llegint en la pàgina de Vilaweb/Calp  unes enquestes sobre què pensa la gent en l'afer de les Salines o en el bous al carrer. Afortunadament Les Salines estan recobrant poc a poc el seu aspecte i les aus estan tornant. L'altre dia vaig comptabilitzar més de 150 flamencs. Estava reflexionant de que es pot ser "ecologista" o "ecologicida". És a dir, amb el medi ambient no pots estar indiferent. O s'està a favor o s'està en contra. Els ecologistes calpins trobe que està clar que estan a favor. I l'Ajuntament, pense que també. Per tant, seria qüestió de sensibilitzar als ciutadans, unir esforços i contribuir a tindre un Calp més verd i més bonic, amb un absolut respecte a allò que hem heretat dels avantpassats i amb un entorn natural incomparable. Sensibilitzar i perseguir als què transgredeixen les normatives medi-ambientals, com abandó de deixalles, enderrocaments, etc. Cal ser "burro" - amb tot els meus respectes envers el quadrúpede- per a pujar al Mirador de Toix i tirar cap a el penya-segat un camió de residus i deixalles d'alguna construcció, com es pot vore que algú ha fet. Casualment des d'aquell lloc, el Mirador de Toix, l'altre dia feia una mirada sobre el nostre Calp, i la veritat és que em vaig deprimir. Vaig vore un Ifac desprestigiat per la no limitació d'altures en els nous edificis, un Ifac que havia perdut una mica la seua dignitat com a únic vigia i vigilant sobre els calpins -perquè ara ja està ple de torres que no deixen vore el nostre vigia natural-. Des de terra o des del mar, la pantalla d'edificis que s'han permès construir és horrible. Que algú s'apunte el tanto, i a les properes eleccions, que tots els partits locals es facen la foto des del caramull d'alguna d'aquestes torres...

També vaig vore l'illa d'Eivissa, i em féu pensar que tan prop que està i quin poc intercanvi cultural o econòmic tenim amb ells. Ens anem a fer intercanvis a Köln, però això que ho tenim tan prop, ni ho coneixem. Ara gràcies a les regates, està existint un xicotet intercanvi entre Formentera i Calp. Potser comencem per ahí...

L'altra cosa que vaig observar des de dalt de Toix, és que s'han tapat totes les vistes a la mar que tenia el nostre angost terme per eixa pantalla de torres. Això pot tindre una lectura en termes econòmics, i és que hem devaluat tota la zona residencial, perquè abans podíem vendre vistes a la mar i ara dona fàstic. Això sí, tinc l'esperança que algun dia es construeixca sobre l'Ermita del Salvador una bona torre, i en l'àtic hi fiquen la nova ermita, però que almenys tinga vistes sobre el que va seu el seu origen: dominar la badia i avisar als mariners quan venia mal temps...

Un any més els calpins ens veurem en les festes d'agost, aquest calurós mes que li deu el seu nom a l'emperador romà Octavi August, qui el va allargar en dos dies per igualar-lo al juliol, consagrat al seu antecessor Juli Cèsar. Un estiu més ens acostem a les festes de la Mare de Déu de les Neus, patrona dels calpins de pro, però també patrona de les dones boniques entre les quals la gent comptava especialment les forneres, les puntaires, les bugaderes i les planxadores, aquestes últimes perquè les lliurés d'embrutar la feina. També era patrona dels negociants del gel.

Però tornem al nostre àmbit natural calpí. Són les festes de la calor ,que mentres quede aigua per rentar-nos i perquè funcione l'aire acondicionat, pues tira. Encara que jo no ho tinc massa clar, perquè enguany hem estat molt de temps sense aigua potable -quina faena que no s'anuncie que a les fonts públiques tampoc és potable perquè supose que és deure de l'Ajuntament avisar i a més a més oferir algun sistema alternatiu als seus ciutadans- i diuen que és perquè hi ha enderrocaments dintre el pou de Laguar i l'aigua eix tèrbola. Espere que siga veritat, perquè tantes vegades continuades de dir que no és potable, un ja pensa coses dolentes com si hem xuclat tant el pou que provoca eixos enderrocaments.

Són els dies de la llum i el color , encara que Iberdrola ja ha dit que no té prou llum per a tots i que no descarta què hi haja talls de llum en la costa nord de la província, segons el diari Información del passat 15 de maig. Clar està que ells ja hauran fet prou negoci, perquè han venut més llum de la que tocava i han repartit el subministrament possible per a vivendes i negocis determinats a moltes més vivendes i locals i Terra Mítica i... Jo trobe que o Generalitat, o Diputació, o els Ajuntaments s'hi haurien de ficar per mig i defensar els drets dels ciutadans, que paguem abusivament les taxes què la companyia ens fixa i estem sotmesos a talls i abaixades de tensió continuades, a que es trenquen electrodomèstics o altres pèrdues que potser no es puga demostrar que ha estat per eixos "altibaixos" de corrent elèctrica. Però aquestes institucions que callen i deuen de vetllar pels interessos públics, que són els interessos de TOTS els ciutadans deurien fer el mateix en l'afer de l'aigua. Tanta polèmica amb el Pla Hidrològic i he llegit que a la nostra comarca ens deixa fora perquè diuen que tenim suficients recursos hídrics. Serà que els habitants de la Marina Alta no contribuïm amb els nostres impostos a la mateixa Generalitat o al Govern central, i tenim, doncs, menys drets que els altres ?. Pues que m'ho conten, perquè Xàbia aigua salada no sé quants anys fa, Dénia aigua de potabilitzadora també ja fa prou anys, i els demés que ja veieu, que si sí, que si no, ni tot el contrari, que som els calpins, Teulada o El Poble Nou. ¿Que acàs som ciutadans de segona o de tercera, que no podem tenir garantit el subministrament d'aigua potable, com per exemple madrilenys o barcelonins?. Les empreses de distribució d'aigua envasada , i tornant al mes que ens ocupa, eixes sí que estan fent el "agost" a la nostra comarca, i han proliferat bastant. Hem d'exigir als nostres representants públics ser ciutadans de primera. Perquè ho paguem. Perquè per alguna raó hem hipotecat el nostre futur, els nostres municipis, els nostres termes, les nostres terres, i com a mínim hem de dir que volem aigua tots els dies per l'aixeta, però a més a més, potable. Que no tinguem que anar a altres pobles, a les seues fonts, a demanar almoina. Que aigua potable se'n necessita prou per cuinar i beure, i és injust, -i qui sap si no estaria penat- que no tots estiguem tractats pel mateix raser. I amb la llum passa el mateix. I amb altres subministraments que ens sembla que no ens pertoquen ja per dret natural de què estem condemnats a ser ciutadans de segona, com puga ser el gas-ciutat, la TV per cable, etc., quan la nostra comarca serà de les què més contribuesca a les arques de l'Estat. I parlant de TV. ¿Algú s'ha fixat que al nostre poble hi ha moltes zones que no arriba el senyal de TV amb condicions?. Estic d'acord amb allò de què estem entre muntanyes i el senyal arriba defectuosament, però també estem en el segle XXI i hi ha sistemes per millorar la recepció a molts llocs deprimits on no arriba el senyal. A vore si algú es pren interés i ho soluciona, perquè el qui no puga encarar la seua antena cap el Puig de la Llorença, ho té cru per vore una imatge nítida -com és el meu cas, que tinc un edifici que em tapa el senyal-.

En qualsevol cas, i tornant al subministrament de serveis com l'aigua, per exemple, tindrem que anar pensant en cobrar "ecotaxes" o que cadascú es porte l'aigua, perquè el turisme que hem creat és de poc gastar i prendre només el sol i gaudir dels nostres serveis. I avui en dia que tot es mira en termes de rendibilitat econòmica, pense que hi ha molts visitants que no els traem ni un "gallet", perquè em creat un turisme barat d'entrepà i pot de cervesa i a prendre tot el dia el sol. I això produeix pèrdues perquè les platges tenen que estar nétes -i estan molt ben cuidades, cal dir-ho. Però no tinc per costum dir les coses bones, perquè d'això ja s'encarrega molta gent i molta premsa. Perdoneu-me!- i es donen uns serveis que paguem els calpins.

També tindrem que anar pensant que el nostre sistema econòmic és dèbil, i crear riqueses o indústries alternatives. Perquè el turisme -encara que ací hi ha molt de propietari, i això ens pot salvar una mica- ara ve ací i després se'n va allà. I som tan vulnerables com què ens isquera un any plovedor i no vinguera ningú. O algú s'ha imaginat una catàstrofe ecològica com l'ocorreguda l'any passat a França, i que un petroler -Déu no ho vullga !- vessara tones de fluid sobre les nostres platges ?. Seria el nostre final. Anem alerta perquè el perill sempre està ahí....Bones festes a tots !!