Han passat ja uns quants anys des què un grup d'amics van fundar la Filà Moriscos aquell 1976, durant els quals hem viscut quatre capitanies i tota mena d'anècdotes, algunes divertides i d'altres no tant. Ara, des de la perspectiva del temps i de l'experiència, a punt de celebrar el nostre primer quart de segle, veiem la festa de¡ nostre poble com una de les més esplendoroses i arrelades de la nostra comarca i de tots els pobles festers.

Ara bé, si contemplem el nombre de festers de Calp, ens adonarem de què potser siga el més reduït de tots els pobles on es fa una festa del nivell de la de Calp, la qual cosa repercuteix immediatament en una conclusió inevitable: la festa de Calp és una de les més cares per al fester - si no la més - de totes les festes de Moros i Cristians que es fan arreu del país. La situació és fàcilment explicable amb un exemple : si en Calp el nombre màxim de festers per filà està prou per davall del centenar - en alguns casos ronda la desena -, en qualsevol altre poble de festes equiparades a la de Calp aquest mateix nombre es mou al voltant de¡ mig miler - en alguns casos es supera el miler de bon tros -. Evidentment, si la grandària de les bandes de música és el mateix per tot arreu i cada filà en lloga una, una banda costa en Calp al voltant de 10 vegades més que en un altre lloc a cada fester.Tot i això, entre uns pocs centenars de festers paguem una de les millors entrades festeres que es fan i oferim una barra lliure i orquestres públiques durant diversos dies a un poble d'uns vint mil habitants, sense comptar la nombrosa quantitat de visitants que rebem durant les festes.

Sens dubte, algú argumentarà que les filaes reben ajudes públiques, per altra banda inestimables, però s'ha de tindre en compte que les esmentades ajudes a penes donen per a pagar una banda durant l'entrada i, per tant, ens resolen ben poc la papereta i acabem sent els festers els qui correm amb la quasi totalitat de les despeses. En canvi, sí comptem amb l'ajut de força gent del poble que col.labora comprant loteries o rifes i assistint als actes organitzats per a recollir diners, encara que, en molts casos, bona part d'aquesta gent són els mateixos festers d'altres filaes.

Una primera lectura una mica pessimista d'aquesta situació ens porta a plantejar-nos molt seriosament el futur de la festa : durant quant de temps es podrà perllongar aquesta situació ? Està la festa en perill ? Perquè no s'apunta més gent a les filaes ? Sembla que, a primera vista, ¡'única solució passa per augmentar el nombre de festers. I el resultat d’aquesta situació acaba en un complet cercle viciós: la gent no s'apunta perquè la festa és cara, quan la festa s'abaratiria si la gent s'apuntara.

Però també es pot fer una segona lectura molt més optimista : si a Calp fem una de les millors festes de Moros i Cristians, i la paguem entre un grup de festers dels més reduïts, podem concloure que els festers de Calp som dels que més - o els que més - mèrit tenim de tots els pobles festers i, barata la joventut de la nostra festa, Calp disposa d'un dels grups de gent festera amb més il.lusió, empenta i saber fer.

Des d'aquest escrit volem retre un merescut homenatge a tots aquests festers de Calp, que han aconseguit el que s’ha aconseguit en ben pocs llocs, i volem animar-los per a que continuen per aquest camí. I, a més, valguen aquestes xicotetes reflexions per a animar a algun no fester a què capgire la seua situació, apuntant-se a alguna de les dotze filaes existents, que en totes s'ho passarà bé.

I, per últim i com és habitual, aprofitem també aquestes línies per saludar i donar la nostra enhorabona als Capitans Moros i Cristians que representen al nostre poble i a la nostra festa en aquest any 2000 de final de segle, junt amb les seues filaes "Berberiscos" i "Almogàvers". A més, saludem també a tots els festers en general i a totes les autoritats, i molt especialment als qui s'encarreguen de dur la festa avant, amb les seues hores de dedicació i el ressentiment de les seues butxaques.

Esteu tots convidats a passar per la kàbila Moriscos, al carrer aquell el nom del qual ens fa vergonya d'esmentar, al mateix Cantó del Petit. I, quan arriben les festes, seguirem tots la recomanació principal d'un fester: durant la Festa, estiguem de festa i deixem-nos de bajanades!

BONES FESTES A TOTS