Banys de la Reina
Arriba - Dalt ] Banys 2001 ] Banys 2000 ] Cavanilles 1792 ] Mosaico ] [ Banys de la Reina ]

 

Arriba - Dalt

Fiestas y Eventos

Costa Blanca

Dinero y Seguros

Directorio de Empresas

Director Financiero

Consultas Abogados

Asesorías y Gestorías

Directorio ABC

 

FACTORIA DE SALADURES

Version en Castellano

ANDRÉS ORTOLÀ
El jaciment arqueològic dels Banys de la Reina es conegut des d’antic. Amb el mateix nom tenim instal·lacions semblants a El Campello i Xàbia. A tot el llarg de la costa Mediterrània i part de l’Atlàntica existien tanmateix gran quantitat d’elles.
Fou Escolano qui al 1590 anomenà per primera vegada aquest lloc i el identificà com: Banys de la Reina.

Banys de la Reina

En les excavacions realitzades casualment pel botànic Cavanilles els dies 18 i 19 de maig de 1792, tragueren a la llum restes de mosaics que pertanyen a una rica vila romana. En només dos dies Cavanilles, amb l’ajuda prestada per alguns terratinents de Benissa (entre ells José Feliu, propietari de la Casa Nova) féu un magnífic treball, dibuixant i explicant detalladament, el seu descobriment i que fou publicat a la Gaceta de Madrid el 26 de juny de 1792.
Encara que Cavanilles sabés que havia descobert unes importantíssimes restes d’època romana, confongué les basses excavades a l’arenosa costera amb piles per a banyar-se.
Hui sabem que el conjunt arqueològic dels Banys de la Reina fou un dels més importants de la Mediterrània en la fabricació de la saladura de peix.
Aquestes instal.lacions necessitaven per a el seu bon funcionament, d’abundant quantitat de tonyina, aigua dolça per a rentar el peix i unes salines.
En les saladures romanes cap part del peix era desaprofitada. La carn es salava amb les vísceres i amb això s’el.laboraba el "garum", la "muria" i “l’allec" junt amb altres varietats com el "liquamen", el "cod" etc., que tenien propietats medicinals a més a més d’alimentàries. Els components esquelètics es trituraven i després de secar-los es convertien en farina de peix, utilitzada posteriorment per a aliment dels animals domèstics i també com fertilitzant. 

Penyo d'Ifach

El "garum", la més famosa de las salses. El seu procés de fabricació consistia en la immersió de les vísceres i budells del peix dins d’una solució salina saturada i la seua posterior fermentació, afavorida per l’acció del sol. Alguns testimonis escrits de l’antiguitat que han aplegat fins a nosaltres, manifestaven tan sol un inconvenient al dita preparació. El  "garum" tenia un flaire força desagradable i per aquest motiu es notava de seguida al mateix menjador.
Els romans prenien el "garum" amb carn, formatge, fruita, vi, peix, fins i tot amb mel.
De la amplitud i importància d’aquest complex ens la dona la grandària d’algunes de les seus piles o basses usades dins del procés de la saladura. Les més grans es troben al costat del passeig marítim o sota d’ell. La cova que hi ha a la part de baixdel passeig es comunica amb un aljub que es troba soterrat baix del mateix passeig.

Mosaic Banys de la reina

Tot aquest complex industrial es troba delimitat des de l’avinguda d’Europa, sota la qual existeixen algunes restes, fins baix dels un grapat de xalets existents a la zona. Al 1964 i en front a un d’ells (al costat del molí) es uns xiquets que estaven jugant trobàrem un mosaic, el qual es troba hui exposat al Museu Arqueològic Provincial de Alacant.
És una impressió del que escriu, que dessota el carrer que va fins al molí, existeixen part dels mosaics descoberts per Cavanilles al maig de 1792. En Aquest cas tindríem, per una banda, un complex industrial amb dues viles romanes prou luxoses. Una sota els xalets i el carrer del molí i l’altra annexa a l’avinguda d’Europa.
Per altra banda, tenim les instal·lacions de terrisseria que es troben a la muntanyeta i les importantíssimes ruïnes que existiren un dia, al lloc on hui és la casa de L’Enchinent i que pogueren pertànyer a un temple romà.
Per la nostra part, persisteix el dubte, si les salines estaven al seu actual emplaçament o ans al contrari, a prop de dita casa de L’Enchinent. 

Port de Calp anys 1900

Una indústria d’aquest tipus disposaria d’un lloc d’atracada en condicions per a l’embarcament de tots els productes que s’el.laboraven amb destinació dels més importants ports de la Mediterrània.
Les basses excavades dins la pedra "tosca" i que Cavanilles confongué com a lloc de banys, eren vivers per a la conserva del peix viu fins la seua utilització. Se’ls hi alimentava amb figues.
Tan sols ens resta el suggeriment, que es renten les basses de la sorra i pedres i que puguem gaudir d’eixa bella panoràmica única en molts quilòmetres al seu voltant.