La Creu de la Cometa
Arriba - Dalt ] L'ermita Sant Joan ] L'ermita Sant Joan hui ] L'ermita Sant Joan 280 Aniversari ] [ La Creu de la Cometa ] Abu-S-Salt-Umayya ] 22/06/2001 1 ] 22/06/2001 2 ]

 

Un dels més curiosos esdeveniments del nostre lloc de La Cometa ocorregué no fa massa temps. Aquest fet al que anem a referir-nos és el de la troballa d'una quasi desconeguda Creu de la Cometa.

Tot va començar quan en un gran programa de televisió local anomenat 'Coses de poble', el presentador i amic N'Andrés Ortolà, va fer públic una fotografia del nostre veí N'Antonio Tur on apareixeria una xicoteta creu de ferro al mig d'un bosc de pi i matolls.

Creu de la Cometa quan encara la vegetació no l'havia cuberta.

Meravellats d'aquella foto on apareixia una desconeguda creu de la cometa poc temps va passar per fer córrer la curiositat de tot hom inquirint què era allò.

Per aquell temps encara vivia el ti Bernat de la Viuda (En Bernat Banyuls i Crespo) i a ell van anar a parar totes les preguntes. El ti Bernat coneixedor de les circumstàncies i fets del nostre lloc no pugé recordar en certesa l'origen de la creu encara que si recordava de la seva situació. El fill del ti Bernat, En José Banyuls Moragues, recordava, dels seus temps de caçador, poc dalt o baix on podríem retrobar-la.

Aquesta novetat va remoure l'interès de tota la gent i el meus germans i nebot, decidiren anar a la recerca de la vella creu... difícil recerca! ja que prompte ens adonaren compte de la dificultat de trobar una creu xicoteta entre mig d'una muntanya. On el Ti Pepe (José Banyuls Moragues) recordava amb bancals recents conreats, ara érem a un bosc on no podíem allunar-nos més d'un metre per por a perdre-nos de vista. Varis foren els intents i moltes les dificultats.

Les persones que quasi sempre participaren en la recerca foren:

Bernat Banyuls i Sala
Juan Vicente Banyuls i Sala
Xavier Banyuls i Sala
Pepe Banyuls i Lomas

Bernat, Javier i Juan Vicente. Els tres fill de Pepe La Cometa. (José Banyuls i Moragues)

En aquesta foto apareix també el ti Pepe de la Cometa. (José Banyuls i Moragues. Fill del ti Bernat de la Viuda)

Amb la col·laboració del Ti Pepe o la seva dona Josefa Sala.

Després de varies excursions, i de moltes penalitats (ja que acabàvem tots malferits per les dificultats de l'indret), una tarda sentirem un crit del meu nebot Pepe,...

Ací!!!!.... Ací està!!!... ja l'he trobada!!!.

Pepe Banyuls i Lomas. El primer en retrobar la creu!

Efectivament, la creu havia segut retrobada. Quan acudirem tots, conforme poguérem, la vam veure de nou després d'una bona estona d'anys. Allí era davant de nosaltres. De nou: la creu de la Cometa. Per a tots nosaltres, excepte el meu pare Pepe Banyuls (Pepe la Cometa), era la primera vegada que podíem admirar aquell vestigi. Una xicoteta creu d'escàs mig metre d'alçària, torta, humil, senzilla, poca cosa, però Déu meu! era la nostra creu de la Cometa!.

Aquest fet ocorregué la tardor de l'any 1.996. Un any abans del 280 Aniversari de la nostra ermita..

L'origen de la recent història de la Creu de la Cometa es remunta a fa poc de temps quan N'antonio Tur va retrobar la vella foto de la creu i un escrit del seu pare En José Tur Giner on se redactava el motius i les persones que van dur endavant la tasca de la seva instal·lació. 
El motius de que no ho recordara el ti Bernat de la Cometa (o Bernat de la Viuda) se degué a que tal vegada pera quell temps s'hi trobara fent la temporada del raïm a l'Alger. Desplaçament molt comú en aquell temps.

Però, com he dit abans, tenim la sort de trobar-nos en aquest document que ens ha portat a la total recuperació i millora de la creu de la Cometa.

La Cruz de la Cometa.

Cuentan nuestros mayores, que allá por los años 1.928-29 y debido a las numerosas tormentas de pedrisco que afectaban la zona de la Cometa, se reunieron todos los vecinos de la misma y entre todos acordaron colocar una cruz de hierro, la cual colocaron sobre una roca situada en el tosal que hay detrás de las casas de Torrat.

La cruz la bendijo el entonces cura de Calpe, Don Francisco Sendra, y los vecinos que la patrocinaron, salvo alguna omisión, fueron:

Antonio Tur Crespo
Antonio Tur Ribes
Juan Bañuls Tur
José Tur querol
José Tur Ripoll
Juan Tur Garcia
Bernardo Bañuls Crespo
Juan Tur Ribes

Se da la circunstancia que desde entonces cesaron las tormentas de piedra.

En la década de los 50-60 algunas personas llevaban un ramo de flores con motivo de la fiesta de la Cruz de Mayo. (Cosa bastante habitual que se hacia en las cruces de entrada a las poblaciones u otras).

Si se observa la foto, se verá que la cruz tiene forma de ese. Eso es debido que durante la guerra civil española la aplastaron contra la roca, y pasado el tiempo, cuando intentaron levantarla sin herramientas, quedó de esta forma.
José Tur Giner

Una vegada localitzada, l'Ajuntament va procedir a la seva neteja a fi de que poguera ser visitada per tot aquell que ho desitjara. Aquest fet va tindre lloc a la festivitat de Sant Joan en l'any 1.998.

Amb motiu d'aquest acte tingueren lloc diferents actuacions com foren la col·locació d'una placa sota la creu, la llegida d'un manifest i la col·locació dins l'ermita d'una placa en record de tots els avantpassats.

La placa que n'hi ha col·locada sota la creu té el següent text:

El manifest que se va llegir junt a la creu el dia de la seva retrobada va ser realitzat i llegit per Bernat Banyuls i Sala amb el següent text:

HISTÒRIA DE LA CREU DE LA COMETA

Avui, festivitat de Sant Joan de l’any 1.998, tenim l’honor de retrobar-nos amb un tros de la nostra història. Un xicotet tros d’un passat no massa llunyà que ens recorda les arrels del nostre poble. Com podem veure tots els que ací som, la troballa no te cap de valor crematístic. Mes bé, la seva pobresa ens recorda un passat de penúria i sofriment. Per això mateix, avui ens sentim la gent de la Cometa, molts honrats i deutors en quins ens donaren tot allò que tenien. Poc de valor tal vegada, però sí, tot el orgull de la gent del camp. Aquesta creu restava oblidada per tots des de fa molts anys. Mentre abans era un punt de referència de tots els llauradors de la partida, el abandó progressiu del conreu de la terra comportà que la malesa del bosc guanyarà els seu domini i, per tant, els seu lloc en la memòria de la nostra gent. Aleshores, aquest fet, fora la seva salvació ja que vingueren anys difícils i la seva supervivència fins avui ens resulta força complicada.

Aquesta creu, com diu la placa, fou una iniciativa dels nostres avantpassats de principi de segle per lluitar, de l’única manera que sabien, un problema tremendament preocupant per la nostre gent: les pedregades. Tot un any de lluita i treball amb una difícil terra se’n podia anar a baix per culpa d’una mala tronada que transformés la necessària aigua en pedra. A les hores, no hi trobaven altra solució que implorar a Déu el seu emparo. Només ell podia ajudar a la nostra gent. Sols ell podria fer que els elements respectaren el seu treball. Per això, un grup de persones que hi consten en la placa, feren una creu. Pujaren a la muntanya més alta. Buscaren la roca més gran i en ella, la creu de la seva desesperança. La seva forma, tan alabada pels que la veuen per primera vegada, no és l’original ja que en el moment de la seva col·locació era una creu recta normal. L’actual forma correspon als avatars de la seva pròpia història. Conten que durant la guerra van intentar dissimular la seva ubicació doblant-la cap abaix. Tal vegada, amb l’intent de la seva destrucció que no fou possible. Passat el temps, Pepe La Cometa (José Bañuls Moragues) en un dia de caça es retrobà la creu e intentà adreçar-la de nou. Sols ho pugé fer parcialment i d’ai la seva doblada un tant curiosa. El que és més incert encara ésel fet de que ell només la adreçara parcialment ja que, segons ens conta, era massa forta per adreçar-la un sols home i per tant algú, temps després, acabà d’ertar-la. Fa molt pocs anys, Antonio Tur (Antonio del Ti Pepe Agueda) va tindre la sort de topar-se de nou amb ella. Hi ha una fotografia on podem veure les dificultats que va tindre en poder-la localitzar. Aquesta troballa arribà a Andrés Ortolà que la va fer pública amb el seu programa de recuperació històrica i, com reguera de pólvora, tot el món hi parlà d’aquella creu oblidada pel temps. Finsals menys jovents, i no tant, no recordaven d’aquella fita i senyal de les tradicions d’un poble que de miracle tornava amb nosaltres. Avui, 24 de juny de 1.998, amb la placa que avui beneïm volem deixar constància a tots qui per ací s’arrimen, del nostre respecte a quins van realitzar, ja fa un munto d’anys, la nostra senzilla i molt estimada Creu de la Cometa. A tots els ‘Torrats’ que figuren en la placa i que la van sufragar A José Tur Giner (El ti Pepe Agueda) per la documentació apartada sobre la història de la Creu.

A Antonio Tur (Antonio del ti Pepe Agueda) per l’esforç amb la seva cerca de la Creu. A José Banyuls Moragues (Pepe la Cometa) per adreçar-la i ajudar-nos a retrobar-la.

Als meus germans, Vicent i Javier (Fills de Pepe la Cometa) per totes les vesprades perdudes intentant trobar-la i netejant els seu accés.

Al nostre Alcalde En Xavier Morató per complir la seva promesa de recuperar-nos-la per a vostès i nosaltres i amb ella un tros molt entranyable de la nostra memòria.

A tots ells, gràcies. Moltes gràcies.

La Cometa, Calp. Solstici d’estiu de l’any 1.998 

I la placa que n'hi ha dins l'ermita de Sant Joan té el següent text:
M. I. Ajuntament de Calp. Les cases de Torrat (La Cometa)
En agraïment a:
Toni Tur i Crespo - Toni Tur i Ribes
Joan Banyuls i Tur - Josep Tur i Querol
Josep Tur i Ripoll - Joan Tur i Garcia
Bernat Banyuls i Crespo - Joan Tur i Ribes
Pere Tur i Crespo

Avantpassat que enllà l'any 1928 van col·laborar amb la realització d'aquesta Creu per a protecció de les terres i persones del terme de la Cometa.
L'Alcalde del poble de Calp
En Fco. Xavier Morató Vives
ofereix aquesta placa en homenatge i record.
Calp, 24 de juny de 1.997

Fins ací la curiosa història de la nostra creu. La Creu de la Cometa. Tal vegada la creu mès insignificant de totes quant pugeu trobar per aquest mon, però com deia el Llac: 'Es així com m'agrada a mi...'

Si el destí navegant et porta fins aquests confins passa't per veure la nostra creu... el que recordes la seva història sols depèn de l'esperit, però aquells esperits que l'embruix els embriague.

Si es força difícil trobar-te amb aquest 'web' molt més difícil és que hages arribat fins ací. Si ho has fet, ara es el moment de fer-te present junt a la creu. Si vols deixar un missatge, que jo inscriuré al llibre de la nostra memòria que n'hi ha a la ermita, ara es el moment.

Benvingut a la memòria.

Bernat Banyuls i Sala

Página :   1   2   3   4   5  6   7

[ Anterior ]      [ Próxima  ]