La nostra festa és un complex d’activats i rituals d'un grup, a través dels quals es transformen missatges amb significat de diversos tipus, on les pràctiques festives, alegres, de diversió, es mesclen amb la religió. Les festes ens informen de realitats fonamentals per a qualsevol cultura, des dels seus aspectes ecològics i històrics, fins els expressius, estètics o religiosos, passant pels econòmics, socials i polítics.

Foto: Jaime Ortolà

En concret la festa de moros i cristians és participació. El seu caràcter és grupal, no mai individual, posseeix la capacitat de congregar els membres d'un col·lectiu urbà que havien estat dispersos per raons de treball, poblament o emigració en uns espais concrets i durant un període de temps determinat: el grup es transforma per un temps en comunitat.  

El tret fonamental de la festa és el seu caràcter cívic. És el contrari de la quotidianitat, d'allò que és habitual. És la transgressió del temps de treball a través de l'excés de menjar i el beure, els balls, alguna disfressa individual, la permissivitat sexual. La festa és joia, plaer i alegria.

La nostra festa és transmissora de significats, i ho expressa a través de costums, tradicions, ritus i cerimònies. Hi ha música, balls, menjars, processó, jocs, comportaments, etc., que contenen missatges coneguts per tots, encara que siga d'una manera inconscient. En ella cada colla d'amics projecta els seus valors, actituds i patrons de conducta. La festa reforça la identitat del grup, els seus valors etnocèntrics enfront dels valors reals o soposats dels altres, dels forasters, de tot aquell que no hi pertany. Podríem dir que un poble existeix mentre té festa pròpia i deixa de ser-ho quan la perd.

Les nostres festes tenen un component religiós que les justifica: el miracle del Santíssim Crist de la Suor, al qual se li dona una importància molt gran de generació en generació, ja bé per tradició, costum o fé; depèn de la educació que haja rebut el fester.

Fins ací hem repassat els elements que configuren el fenomen festiu calpí, ¡ ara ens queda enfonsar-nos en els més llunyans indrets de la nostra fantasia i viure la festa.

Una forta abraçada a tots, i en especial als meus capitans Enric i Elvira.

FRANCESC-JOAN MONJO l DALMAU