|
|
La Festa de Moros i Cristians a l’àrea valenciana, degué iniciar-se a mitjans del segle XVII, és la celebració solemne del Patró o advocació Mariana local, amb la simbòlica i ritual representació popular, explicada en extrema contraposició moro-cristiana, per al gaudiment local, de uns fets relacionats amb la Conquesta, ja siga referida al poble o a tot el regne. És la mateixa i idèntica en tota l’àrea, sens manca de les peculiaritats pròpies de cada població, amb un esquema estructural que és la síntesi dels factors religiosos, històric-tradicional (amb un contingut guerrer de lluita, arcabusseria, ambaixades, etc.) i el popular, amb una forta projecció social.La seua organització està encomanada a Associacions que desenvolupen alhora una permanent activitat cultural. Els festers participants s’agrupen en nuclis anomenats “filades”, “comparses”, etc., portant cadascun el seu propi guarniment distintiu, d’acord amb el que la fantasia adjudica als bàndols aleshores contendients. |
||
Posseeix una música pròpia amb més de dues mil obres, entre pasodobles de diana i ”sentats”, marxes cristianes i marxes mores.Les EntradesDesfilada i presentació fastuosa de les tropes que van a contendir, mostrant allò guerrer dels seus homes, el fast de la seua cort i la bellesa de les seues dames. Una estampa d’un romanç del segle XIII per la banda cristiana, plena d’alegre moviment; i de pausada i sumptuosa fantasia oriental pel Bàndol Moro, acompasada per solemnes i evocadores marxes mores.Ambdues bàndols, cadascú al seu estil, pugnen per mostrar les seues millors gales i els seus valents campions, al davant dels quals desfilen Capitans, Alferes, Abanderats, etc.El PatróÉs la idea central de la Festa. Ensems naixen i en el seu honor es desenvolupa. Al principi la Festa es feia perquè existia el Patró. En ell resideix, segurament, l’origen i la causa de la continuïtat de la Festa. Posteriorment aquesta és, en moltes ocasions, l’ofrena anyal que per promeses fa un poble al Patró o Patrona intercessores.El fester es vesteix el seu vestit moro o cristià per a representar una epopeia, no solament per a gaudiment del públic espectador, altrament per a honorar al Patró i la memòria nacional de la història local.La BatallaÉs el vertader argument de la Festa. Rememora les lluites hagudes entre els bàndols moro i cristià per la conquesta i defensa d’una plaça forta, representada per un castell (simulat de fusta quasi sempre), conquistat prèvia ambaixada o parlament primer pels moros, per a romandre al final en poder dels cristians que hissaran en ell l’ensenya de la Creu. |
|||
|