Sorry, your browser doesn't support Java(tm).

Dins d’aquest acte l’Associació de Moros i Cristians reprodueix aquell succés de tan gran significació històrica per als calpins, perpetuant amb això noms tan coneguts com els esmentats:Caragol, Moncófar, i de forma especial El Crist de la Suor i la data del 22 d'Octubre de 1744.

Es basa fonamentalment en el debat que mantenen públicament els representants d’ambdues bàndols: cristià i moro. Aquest últim mitjançant el morisc Moncofar, dins del qual barregen frases provocatives i burlesques a l’alçada del seu significat històric, amb una cloenda de desafiament i les conseqüents arengues a les respectives hostes per a preparar-se per al combat, tot seguit fan disparar ensordidors arcabussos que dominen el voltant.

Iniciat aquest, i quan Moncòfar i els seus es troben a les portes de la Villa impulsats pel seu frenètic afany d’espoliar tothom s’hi trobés, en la seua majoria dones, ancians i xiquets, “caigué mort al instant” al comprovar que un home: Cargol, havia tancat ell sol les pesades portes del Portalet, sabent que per aquell esforç alien el concurs de més mans.

Mural obra d’ Elías Urbez i Esteban Juárez

Conta la llegenda que Moncòfar degué patir un atac al cor, per causa de la ràbia que li produís el fracàs d’una victòria imminent, o potser també per ser atribuït a un miracle del Patró d’aquesta Villa: el Santíssim Crist de la Suor, de qual poc abans havia abjurat.

La soldadesca morisca, al veure la sobtada mort del seu cap ocasional, es desconcertà i, amanida d’un terror supersticiós, fuig a corre-cuita fins a la platja per a embarcar a les seues fustes i allunyar-se de nostra costa, deixant a la retirada morts i ferits, infligits per els seus perseguidors calpins, que al veurà l’ocasió se’n reanimàrem.

L'acció te lloc a la Plaça de la Constitució (la Glorieta), on se instal.la un castellet de fusta que fa mena de Portalet, aquell històric i emblemàtic Portalet on es desenrotlla tal succés, antigament situat front al antic Ajuntament, emplaçat en el lloc anomenat també Plaça de la Constitució des del segle passat fins el 1939.

S’ajunten al voltant d’aquest sofisticat escenari nombrosa gent, residents i forasters del estat i estrangers, aquest Parlament és un espectacle veritablement emotiu.

Traduit per Miquel Àngel Martínez Mutxamel