Andrés Ortolá
Arriba - Dalt ] Missa Oct. 2000 ] Missa Octubre 99 ] Missa Difunts ] [ Andrés Ortolá ] Roque Vives ] Matheo Calabro ] Castellano ]

 

EL MIRACLE

Versión en Castellano

Per a comprendre els atacs patits a les nostres costes per part dels pirates berberiscs hem de remuntar-nos com a mínim a 1609. Data en la qual un terrible Decret de Felip III obligà a tots els moriscos a abandonar la terra en la qual havien nascut.
Hem d'entendre que s'expulsà a persones que durant generacions  havien nascut i viscut en la nostra terra. Persones a las quals se'ls va donar només tres dies per a abandonar tot allò que posseïen. Molts dels futurs corsaris havien sigut en aquestes terres humils llauradors o artesans. L'expulsió els va convertir en sanguinaris mariners.
En 1637, en el primer atac del qual tenim notícia, s'endugueren captius a tots els veïns de Calp. Alguns van tornar, però gran part d'aquells calpins es quedaren per a sempre en el nord d'Àfrica.
El següent atac pirata a la vila de Calp es produeix  la matinada del dijous 22 d'Octubre de 1744. En eixe dia llunyà, aproximadament a les 6 del matí, arribaren a les nostres platges set galiotes amb la intenció d'assaltar el nostre poble. En adonar-se els calpins, van acudir uns vint homes fins la vora de la mar i arrecerant-se darrere un mur de pedra, dispararen a las llanxes que estaven atacant un vaixell català carregat de vi. Malgrat que feriren algú dels atacants, els calpins es retiraren en canonejar-los dues de les Galiotes que s' havien apropat a terra.
Malgrat la superioritat numèrica dels assaltants, els calpins retingueren durant hora i mitja el desembarcament dels corsaris.

Plano 1975

Finalment, amb 12 llanxes (quatre d'elles capturades als pescadors locals) desembarcaren uns 800 a 1000 homes, iniciant l'atac contra els pocs defensors que havien quedat dins de la ciutadella. Aquests en número de 60 aproximadament, resistiren valerosament els assalts dels moros i, amb uns pocs fusells i fins i tot amb pedres mataren a molts dels assaltants. Va durar el combat fins les 4 de la vesprada, quan els pirates desistiren del seu esforç de conquerir la ciutadella en acudir en ajut dels calpins gent armada dels pobles dels voltants. Dels defensors només va morir un jove en traure el cap sobre la muralla al escoltar els plors de sa mare a la qual s'enduien captiva. Un altre dels defensors va ser ferit de bala en una cuixa.
Els assaltants tingueren més de 100 baixes. Tots els morts i ferits varen ser; embarcats, menys un; que va caure mort a la porta de la vila i que malgrat  els seus grans esforços no pogueren endur-se.
Les set Galiotes pirates estigueren fondejades front a les costes calpines fins que es va fer de dia el dissabte dia 24 en què abandonaren l'ancoratge sense  que se sabés el rumb que prengueren.
La vila de Calp en el moment de l'atac, comprenia intramurs 23 cases i l'església. En els ravals, unes 110 cases més. Es trobaven els tres torreons i la seua porta principal (el Portalet) en un estat lamentable. Feia 4 mesos que en la nostra vila es patien continues malalties i  els seus pocs habitants impossibilitats d'arreglar els murs per a la seua defensa.

Entrada

El 28 d'Octubre de 1744 l'alcalde de Calp escriu al Duc de Caylús, Governador de València informant-lo de la invasió mora. Eixe mateix dia, el Duc escriu al Marqués de la Ensenada notificant-li allò que l'alcalde de Calp li havia informat. A partir d'eixe instant el Marqués de la Ensenada inicia una sèrie de gestions que donarien com a resultat la fortificació del nostre poble, les obres de la qual s'executaren entre 1745-47 sota la direcció de l'Enginyer d'origen francés Carlos Desnaux.
Les obres executades varen ser: Reparació de les muralles i canvi de la porta del Portalet. Construcció d'un mur que tancara els ravals el perímetre del qual anava aproximadament pels carrers de José Antonio, Puríssima, Mar, Constitució, Av. D' Ifac, Campanari i Pl. D' Espanya. Aquest recinte tenia dues portes: La  del Mar (actual pl. dels Mariners) i la d'Altea (Pl. de Espanya).
Podem afirmar també que l'única porta d'accés a la ciutadella i coneguda com el Portalet, tenia 9 peus i 3 polsades d'alt (peu de Castella, aprox. 28 cm) por 6 peus i 6 polsades d'ampla, (2,60 d'altura per 1,82 d'amplaria) i estava completament arruïnada.
Portalet 1922
El cost total de les obres de defensa de la nostra vila (executades finalment per administració) fou de 64.294 Rals de Billó. Quedant el poble de Calp tancat per dos murs. L'interior amb l'única eixida del Portalet i l'exterior amb les dues portes abans esmentades. Mar i Altea.
El dia 8 de Gener de 1747 el cura de Calp Roc Vives dóna les gràcies al Marqués de la Ensenada per les obres executades. Des de 1744 Calp no fou atacat més pels pirates berberiscs.
Traduït per Toni Roderic de Dénia.